1
L’auca que jo ara us dic
descriu l’ascens al Carlit.

2
Un matí sense lleganya
jo que m’alço a la Cerdanya.

3
M’acompanya, a toc de sol,
el meu fill gran Oriol.

4
També l’Anna ve amb nosaltres
Potser hi vindríeu vosaltres?

5
No hi ha lloc! Tres n’hi ha prou
i ja ho provarem de nou.

6
Esmorzem en abundor
com si fos un ressopó.

7
Equipats amb bon ormeig
m’imagino que ja el veig...

8
...aquell pic desafiant
que, per mi, sembla un gegant.

9
Tot travessant la frontera
el Carlit allà ens espera.

10
Arribem a les Bulloses
amb les bromes ja difoses...


11
...d’un dia ben net i clar
damunt del cel català.

12
No minyons, que no m’he errat.
Que de dins em surt l’esclat...

13
...de reclamar aquella terra
perduda per una guerra.

14
Del temps, hem fet un bon us
per estalviar-ne el bus.

15
I del peu d’aquell pantà
comencem a desfilar.

16
Han tocat dos quarts de vuit.
Manca temps per quedar cuit.

17
Un cartell, amb molta cura
ens informa la mesura.

18
3 hores, 30 minuts
equivaldrà als meus almuds?

19
Tot seguint uns rierols
jo camino a cor que vols.

20
La pujada no és pas dura
i ajusto la fornitura...

21
...amb càmera i cantimplora
per si la set m’enarbora.
22
I uns bastons per caminar
i, si cal, poder grimpar.

23
D’un lloc on el pic s’afita
mantenim l’hora predita.

24
Tot triscant per llacs jolius
nostres cors són ben proclius...

25
...a seguir aquella ascensió
amb empenta i decisió.

26
Més, ai las! passo un pontet
i, a fe meva, ho veig tot dret.

27
La muntanya, punyetera
s’enfila per la tartera.

28
A cada passa hi ha un bon roc
i jo em dic, - que soc, badoc,...

29
de tenir, manoi, quin penques!,
aspiracions muntanyenques.

30
Esbufego, el cor palpita,
i m’arriba la sospita...

31
que encara estic a la ruixa
i la pujada no afluixa.

32
Que el que m’espera endavant
serà una roca grimpant.
33
Reposem alguna estona
i el meu cos sembla que afona.

34
Es refà amb aigua ensucrada
i el ventet de la contrada.

35
És un airet prou fresquet
que bé circula a pleret.

36
Això fa que el sol d’estiu
no ens abrusi amb molt caliu.

37
Coronada la tartera,
veig que no hi ha cap drecera.

38
Una paret de rocalla
sembla que em diu: - Nano,calla!

39
Jo ja callo, valguem Déu!
i em sembla que em falla el peu.

40
I que dic: - Em planto aquí!
No tinc esma de seguir.

41
L’Oriol m’infon coratge
per acabar aquell viatge.

42
- Si només queden 100 metres!
- Pro, veig les parets molt dretes!

43
Més, mon ànim no prospera
i el minyó es desespera.
44
Ells prou volen arribar-hi
per posar-ho a son diari.

45
Tanta cresta coronada
i, ara farem la marrada?

46
Jo els encoratjo a seguir,
això si, no pas amb mi.

47
Veig volar un Trencalòs
i jo em dic que a mi em ve gros...

48
...acimar-me com l’ocell.
No tinc ales al ventrell!

49
Consternats, els meus dos guies,
se’n van per cercar les vies...

50
... més directes cap el cim
car, per ells és filar prim.

51
No triguen ni 10 minuts
en sortejar aquells embuts...

52
...que fa la roca tallant
i per on ells van grimpant.

53
Del que feren allà al cim
deixen constància en un film.

54
En 20 minuts han tornat
on jo m’he quedat travat.
55
Jo, il•lús, penso: potser
encara ho podria fer.

56
Bon punt ho he insinuat
l’Oriol ja s’ha engrescat.

57
I de coratge ens nodrim
per pujar tots dos al cim.

58
A ell, prou que li caldrà
per a poder-me empentar.

59
Jo, coratge necessito
perquè, el cert, no sé on em fico.

60
Mai havia fet grimpada
per una penya segada.

61
Bé, exagero, però, us dic
que el que allí feia era inuit.

62
- Aferra’t a aquesta pedra!
- No miressis mai enrere!

63
- Posa el peu en el puntal!
- Au, que ja som quasi a dalt!

64
Quasi a dalt? Jo que m’ho miro
i em sembla que ja deliro.

65
Més, quan un s’hi veu així
creu que aquell és són destí.
66
El que feren els noiets
-tan sols en deu minutets-...

67
...jo he trigat quaranta cinc
per tocar la creu del cim.

68
Allà dalt, i ho dic en plata,
d’alegria el cor esclata.

69
I els dos de joia esclafim
per haver fet aquell cim.

70
Hem fet, i aquest no us enganya,
el sostre de la Cerdanya.

71
I en eixa punta granítica
un creu un tant raquítica.

72
I una capça de llautó
perquè hi deixis allà un do.

73
A dins seu, quantes andròmines
i n’hi ha que són ben còmiques.

74
Un mitjó, missatges breus,
pedretes, petits arreus...

75
...botons, clofolles, cintetes...,
i, en fi, un munt de punyetes.

76
Per seguir el fet de la gent
també hi deixem un present.
77
No us el diré! Ni hi penséssiu
d’anar-hi i el manllevéssiu.

78
Però, ai! tot el que puja,
davalla talment la pluja.

79
Fent tentines i, un, com pot
procura no caure al clot.

80
Pare i fill, plegats, fent gresca
ja davallen de la cresta.

81
De nou s’infla l’esperit
per haver el cim conquerit.

82
Per encoratjar mon ànima
l’Oriol ha estat equànime...

83
...i amb paciència va guiant
ma passa, sempre endavant.

84
I baixem com les cabretes
per aquelles cimes dretes.

85
Veig l’Anna, de lluny estant
que amb goig ho va celebrant.

86
I la troica es reuneix.
L’alegria ens envaeix!

87
Calculem el que hem trigat.
Cinc hores havem comptat.
88
Solidaritat com cal.
Això sí és amor filial!

89
Però, no cantem victòria
que baixar és una altre història.

90
Manta obstacles ens espera
per desfer tanta tartera.

91
Els meus muscles desgastats,
com quan la Pica d’Estats...,

92
...demanen molta paciència
i no baixar amb massa urgència.

93
Pro, mon ànim no s’arruga
i baixo a pas de tortuga.

94
Ells, que serien, jo ho sé,
de fa temps a bon recer...

95
...m’acompanyen, fent tabola,
davallant com una bola.

96
Cada cent metres m’aturo
i les pauses, com apuro!

97
Passen hores i minuts.
M’arrossego com els cucs.

98
Defalleix mon esperit
i els hi reclamo a crits:
99
- Deu-me ajuda psicològica
a ma excursió tan il•lògica.

100
I, bon punt dic: -Endavant!
ja han fet un salt de gegant.

101
- Compassió misericòrdia!
que el meu prec no és cap falòrnia.

102
El pontet de nou diviso
i mon desànim alliso.

103
Però, encara queda un tram
que hauré de fer pam a pam.

104
Per arreu els llacs s’escampen
mentre els minyons se la campen...

105
...jugant. I com jo maldava...,
però, no puc dir ni fava.

106
Ja veig, ho, vistes ermoses!
el pantà de les Bulloses.

107
Mon viatge i mon patir
ja arriba a la seva fi.

108
Victòria! Cantem victòria!
I em sento com en la glòria.

109
Onze hores havem trigat
des que tot ha començat.
110
Per damunt mon cansament,
ma gesta em fa estar content.

111
Just l’excursió s’ha acabat
ha caigut un bon ruixat.

112
Jo que dic: - Mon cor glateix
car, això sembla un bateig.

113
La cantina és el resguard
i ens farà de baluard.

114
Poc després tornem a port
amb gran ànim i el cor fort.

115
L’aventura ja és conclosa,
no pas fresc com una rosa.

116
Més, el goig d’haver-la fet
aviat m’haurà refet.

117
Del Canigó, que ens separa?
Dinou anys, ja és cosa rara...

118
...tenir fills escaladors
i amb ells no pujar un terrós.

119
Son coses que se m’escapen
i els seus gens em sobrepasses.

120
Però, sempre s’hi és a temps
per a fer gestes ensems.
121
I aquesta fita, acomplerta
ens deixa una porta oberta.

122
Si no és així, que hi farem!
Altres cotes fornirem.

123
Però avui, i ho dic de cor,
ningú em traurà aquest record.

124
Restarà sempre en mon pit
pujar, junts, el pic Carlit.





Ignasi Roda Fàbregas,
que va pujar el Carlit amb el seu fill
Oriol Roda Noguera
i l’Anna Ferrer Admetlla,
el 24 d’agost de 2009