ESQUIROLADA
DE BELLATERRA
FESTA MAJOR
2009
















PREÀMBUL

Per la senda prehistòria,
pels camins dels Laietans,
dels assentaments Fenicis
o les vies dels Romans...

...l’Esquirol, que és menfotetes,
ve a contar les veritats
per recordar amb avidesa
uns vells temps no tant passats.

Fa el repàs d’aquesta anyada.
Que, de setembre a setembre,
els veïns de la contrada
han fet una bona sembra.

També, i com afegidor,
bé caldrà fer un bon repàs
del que la gent terrenal
va deixant en el seu pas.

Escarnir-vos és mon deure
per servir-vos de mirall
i en cavat reflexionéssiu
si el que heu fet ha fet estrall.

I si algú se sent ferit,
escarnit, vilipendiat...,
només li cap un remei:
amagar-se en un forat.

O, si li escau, fer demanda.
Anirem tots a judici!
Oh, i que bé ens ho passarem
tot muntant aquell desfici.

Sortiran grans titulars,
bandejarem els draps bruts,
i a un grapat, per llurs accions,
els titllarem de cornuts.


Promourem, que està de moda,
la porqueria mediàtica,
proclamant nostres raons
amb una veu prou emfàtica.

I de tot traurem un guany
-sens factures ni rebuts-
i omplirem, així, butxaques
per la llei del restar muts.

Que, bé que ens emmirallem
del polític que ens governa.
No són l’exemple a seguir?
doncs, nodrim la baluerna.

Més, tenim-nos! Sols fem boca
del que avui us contarem.
Nostre enginy posem a prova
i per tot desfermarem.

Buscarem tres peus al gat
i rinxolarem el rínxol
per fer difunt l’estropell
i enterrar-lo dins un nínxol.

I, en cavat, cantem absoltes
per fer net de cap a peus.
No fora, per compassius,
que ens titlléssiu de garneus.

Un cop l’any cal ser ben crítics
i després reflexionar,
esperant la nova anyada
per, de nou, poder jutjar.

Que de l’error aprendreu?
No pas sempre, que és notori
que l’home ensopegarà
dos cops en el seu desori.




No patiu! Que jo, amatent,
des de la copa us vigilo
i amb atenta devoció,
els versos escric i enfilo...

...per dir-los, amb veu precisa,
en vostra Festa Major.
Bé caldria que un bon any
em féssiu fer a mi el pregó!

Veniu, doncs, no fem comèdia
que el que aquí ve és prou seriós.
Pro, amb alegria entomeu-la
la cançó de l’enfadós.

L’Esquirol planta son pal!
hissa bandera de guerra!
per fer repàs, com s’escau
del que es cou a Bellaterra!

Toc de trompeta

Esquirolada de Bellaterra!

Toc de trompeta

Al•leluia! Al•leluia!
canten els àngels del cel
perquè a la fi ha vist la llum
un somni, un gran anhel.

El Llibre de Bellaterra
ha nascut, s’ha publicat!
Cinc anys de feina ardorosa
bé es mereix aquest esclat.

A l’hostal de Sant Pancraç
es fa la presentació.
Per l’assistència, hom diria
que té gran repercussió.



Pro jo, que calculo i clisso,
i d’això si que me’n sent,
els veïns que s’interessen
no arriben al 10%.

A fe meva, no us entenc!
Un llibre és un do preuat.
Qui no coneix els orígens,
pot reclamar identitat?

Sigueu prosèlits, germans
i no us estigueu per poc.
A casa vostra, veïns,
a aquest llibre feu-li un lloc.

Més, ara obrim un parèntesi,
deixem el tema local
per a fer una introspecció
en el món universal.

Ara sí, ja la tenim
la crisi tan anunciada
que, per molt que la preveien,
cap Govern no l’ha aturada.

Els pobres seran més pobres
i els rics..., poc la notaran.
Cal mantenir l’equilibri
perquè el món tiri endavant.

Caixes i bancs fan fallida
i els governs van al rescat.
Amb els diners de l‘erari
més d’un banquer s’ha salvat.

Això sí, tanquen el crèdit!
¿Per què ens han de dar diner
o oferir-nos hipoteques
com quan tot anava bé?




La bombolla immobiliària
ha esclatat i tot ho enfanga.
Potser a l’hora de buscar,
trobaríem una ganga?

Ni ho penseu! que els promotors
van ser a temps de fer coixí,
tot esperaran temps millors
per treure suc al molí.

Passarem uns anys difícils,
serà un temps de recessió,
pro, més d’un, estic segur,
omplirà el seu sarró.

Dels polítics, que us puc dir?
Que fan negoci i trafiquen?
¿Que, privilegiats pel càrrec,
a tort i dret prevariquen?

És una vella cançó,
ja ens tenen acostumats.
Que llurs actes els delaten
i queden desprestigiats.

Quin paisatge, valguem Déu!
I són aquests qui ens governen?
Públicament se les diuen
i a la nit plegats alternen.

Mar enllà s’ha produït
un magnífic fet històric
que n’és tan d’excepcional
que us l’anuncio, pletòric.

Al país més poderós
nomenat Estats Units,
per una gran majoria,
l’Obama és elegit.




Ha caigut bé aquest xicot,
i en ell han dipositat
anhels, reivindicacions...,
d’esperances, un grapat.

Però, ai las! que ho té fotut
perquè, el pobre ha heretat
un món revolt i confús
i, per torna, endeutat.

- I a les Espanyes, que passa?
Doncs, que segueix Zapatero
i jo assegut dalt d’un pi
tot m’ho miro i m’espero.

I què esperes? L’Estatut!
Doncs, potser amb tanta demora,
quan l’aprovin, ben segur,
ja s’haurà passat de moda.

Per sort nostre en Castells
pacte un gran finançament
que, per entendre’l, diria,
cal tenir una bona ment.

Escuren i regategen...,
l’aportació va creixent...
I ara l’Estat ens reclama
un deute que hi ha pendent.

Tot sumat i debatut
sempre tindrem dependència.
I quina és la solució?
Proclamar la independència!

Això és cosa de polítics!
Per haver joguina nova
fan pactes de gran nivell
mentre se’n guarden la roba.




A Euskadi hi ha rebombori:
un López és Lendakari,
i tots els nacionalistes
ara faran de becari.

Un tal Camps, allà a València,
d’un sastre tira de beta.
No em direu que tot plegat
és un Govern d’opereta.

El PP s’escandalitza!
No el deixen prevaricar!
¿I com voleu que governi
si no poden recaptar?

I els del PSOE fan tentines
tot cercant les solucions
per sortir, sense malmetre’s,
d’un grapat de recessions.

Els de CiU treuen la llengua
per recuperar el poder
i, al pobre Mas li fa ombra
l’alcalde Lluís Recoder.

Els d’Esquerra, com naveguen,
amb l’esquerra i amb la dreta.
I mentre, un tal Carretero,
els hi vol fer la traveta.

Iniciativa, la pobra,
que sempre va de comparsa,
els hi toca fer de polis
en mig d’aquesta gran farsa.

I en Montilla, com prospera
en dir bé el seu català.
més, és PSOE dependent
i d’això no es pot lliurar.




¿I, què hi ha del nostre alcalde
que li cal gent del PP
per governar i dur el programa
que té escrit en un paper?

La política, qui ho deia?
allita parelles rares.
I trios! que als Consistoris
s’hi veuen totes les cares.

Doncs, deixem que vagin fent,
i fem la nostra, companys,
que els polítics, quan els cal,
ens omplen d’un munt d’enganys.

Per emmerdar més la troca
arriba una nova Grip.
¿Potser algun laboratori
amb això es farà més ric?

M’aturo, no pas per manca
de fets i esdeveniments.
Si seguim aquest camí
faríem versos a cents.

Parlem, doncs, de llogaret
que anomenem Bellaterra.
¿És que tot ha anat tranquil
i no hi ha hagut cap desferra?

Ni ho penséssiu, amics meus
que d’assumptes n’hi ha a munts,
i ompliran l’Esquirolada
per retratar les patums.

La Generalitat qüestiona
que potser la zona Sud
no pertany Bellaterra.
Mare meva, quin ensurt!




Els de Gent per Bellaterra
reaccionen. Què hem de fer?
Potser el llibre que s’ha escrit
els hi pugui anar molt bé.

Mentre tant segueix el tema
de Can Jeroni Martí.
L’Ajuntament vol tancar-lo
i s’oposen els d’aquí.

Els dos regidors del barri
només fan que la viu-viu.
Això del poder atrapa
i els cal seguir la matriu.

Jo ja us vaig dir l’any passat
-i excuseu-me el meu captiri-
que l’indret és apropiat
per a fer-hi un cementiri.

És un negoci segur,
car, de morts, sempre n’hi haurà,
i l’indret és un bon lloc
per poder-hi reposar.

Diuen que al carrer Salcillo
faran cinquanta habitatges.
Noves urbanitzacions
generaran nous veïnatges.

Però, el lloc, ho recordeu?
està molt contaminat.
Hi posaran uns dipòsits
i l’espai ja és reciclat?

L’Ajuntament vol promoure
grans estudis urbanístics
i es demora la EMD
tot planejant plans logístics.




Ben a prop, el Sincrotrón
pren forma molecular.
I la Plana del Castell?
Ui! serà espectacular.

Els Mossos van fent controls
com un estat policial,
però els lladres se la campen
tot fent l’ofici com cal.

Algú té la gran idea
de crear un Club de Lectura.
¿Voleu dir que a Bellaterra
tenim bona carnadura?

Doncs, que vingui la lectura
i en el Cívic fem trobada
si ens ho permet els del Club
car, allò és zona ocupada.

Vegem si d’un vegada
acaben la seva seu
i la nova singladura
ells arrenquen amb bon peu.

Això sí, i canten victòria,
doncs el Condis ja funciona.
El disseny del seu portal
bé es mereix alguna broma.

Funcional, fred i vulgar,
com el mur que l’encaixona
i que ens surt a saludar
quan venim de Barcelona.

No és assumpte per fer broma
i ni tan sols un xic de conya,
que més d’un ja l’anomena
nostre Mur de la Vergonya.




Mestre tant, nostres veïns,
els de la Universitat,
han celebrat 40 anys
des que allí s’han instal•lat.

L’arxiver de Bellaterra
els dona la informació
de com era el llogaret
abans de llur plantació.

I ara que dic l’arxiver,
caldria cercar un racó
per guardar, amb cel i cura,
tanta documentació...

...que ha sorgit tot fent el llibre.
Entitats, reflexioneu!
Si no poseu mans a l’obra
papers i imatges perdreu.

Ve el gener i el cicló Klaus
ha fet visita a l’indret
i per poc, ho dic de veres,
no ens ha deixat ni un pi dret.

Quina destrossa, mareta!
N’han caigut més de dos cents
i algunes cases del barri
han patit grans incidents.

Els veïns, ben prest, reclamen
de ser zona catastròfica.
L’Ajuntament no ho contempla
i fa una feina caòtica.

Per contra, volen l’ajut
de la Generalitat.
Aquest ajut és molt minso
i aviat se l’han gastat.




Sense ser lloc catastròfic
no ho cobreix l’assegurança
i el fons de compensació
no donarà cap pitança.

Els de la Unió de Veïns
un xic tard han reaccionat,
i, a la fi, ens posen al dia
amb un breu comunicat.

Els de Gent per Bellaterra
es mostren molt més actius.
Pels assumptes que ens afecten
sens dubte, són més proclius.

Per fer net de la destrossa
s’ha trigat un munt de temps.
Bé es pot dir que els governants
no han estat molt diligents.

Però, no ho tinguem en compte
que són fets excepcionals.
Resem, doncs, perquè aquests fets
no siguin molt puntuals.

Al•leluia! Al•leluia!
tornem a dir a tort i a dret,
que han arreglat les voreres
del carrer Miquel Servet.

Més de 20 anys a l’espera
i ara, guaita quin disseny!
Perquè hi aparquin els cotxes,
algú hi ha esmerçat molt seny.

El Consistori anuncia:
Procés participatiu!
per saber d’aquest veïnatge,
que els hi toca el voraviu.




Una empresa planifica
aquesta consultoria.
I un tècnic municipal,
que potser no ens la faria?

Perdem temps, perdem diners
i no res no va endavant.
Això sí, el Consistori,
mestre tant, va recaptant...

...perquè es pagui a l’alcaldia
un bon curset d’aptituds.
Algú va aixecar la llebre
i per ço no ens quedem muts.

Un grup d’amics anuncia
organitzar passejades
que, segons la informació,
estan molt ben planejades.

Que bé que la gent s’ajunti
amb noves iniciatives
que desvetllin els veïns
i no siguin exclusives.

Com ho és la Festa Menor
que el GEB cada any organitza
i en arribar el mes d’abril,
la primavera entronitza.

Més, ai! que el passat abril
la Palmira ens va deixar.
Es va perdent la memòria
dels primers en arribar.

Fillola d’en Bartomeu,
memòria dels grans moments.
Llurs records han donat vida
a la crònica d’un temps.




Els pintors de Bellaterra
han fet conxorxa i, ensems,
exposen al Centre Cívic
i tots hi anem amatents.

I per aquells que no ho sàpiguen,
les germanes Forrellat
també, a l’ensems, dos novel•les
han escrit i han publicat.

Què ho sap la Unió de Veïns?
I què ho sap tot el veïnat?
Tenim veïns que fan coses
i no en fem publicitat?

Digueu que no som sensibles
i que ens importa un comí
el que fa la gent del barri
que ens faria enorgullir.

Que la cultura és l’ànima
de qualsevol societat.
Si d’ella no tenim cura
no res no tenim guanyat.

Al•leluia! Al•leluia!
I ja són tres que hem cantat,
que la 14-14
en l’han ben entapissat.

Pels ignorants he de dir
que us estic parlant d’asfalt.
Carretera que ens travessa
de forma ben arterial.

Sembla que, de tant en tant,
la Diputació ens dedica
una part del pressupost.
Però, és tant de mica en mica...




...que quan arriba el dispendi
l’estropell és gegantí.
Vet aquí, volguts veïns,
que ens caldrà de nou patir...

...i pidolar alguna almoina.
Però això no ens ve de nou
perquè el nostre Ajuntament,
pel que ens cal, bé poc que es mou.

Alguns mals ja són endèmics,
com la plaça Maragall
que, més que plaça Major,
jo penso que és un fregall.

O del flamant Centre Cívic,
una pena d’edifici
que algú ens el va dissenyar
en un moment de desfici.

I el Consistori no hi gasta
ni un xavo. No ho mereixem!
Com que aquí hi viu gent molt rica,
doncs, diuen: que ens ho arreglem!

I em callo! No fora cas
que diguessin els polítics
que maldic dels seus assumptes
i que els titllo de raquítics.

Hi ha qui creu que una EMD
canviarà son tarannà
i els assumptes de Govern
molt millor podran anar.

Que no hi haurà independència...
Que no hi haurà autogovern...
Per molt que us escarrasseu...
Potser aquest mal és etern!




Però, parlem d’altres coses,
de coses ben ecològiques
i deixem per un moment
aquestes qüestions més tòpiques.

Amb gran pompa i rebombori
s’ha inaugurant el nou tram
d’un vial, la Via Verda,
de la qual, tots fem un clam.

Tots els esforços són lícits
i tot acte ha de ser un far
per frenar, sigui com sigui,
el Vial Interpolar.

Sembla que la nova Junta
de nostra Unió de Veïns
ha decidit informar-nos
malgrat sigui en degotims.

Amb els fulls informatius
ens explica, puntual,
com cal recollir la brossa
i com cal fer-ho com cal.

Ens detalla les notícies
Per E.mail o bé paper.
I la revista Esquirol?
Se’ls ha oblidat de refer.

Jo m’enyoro, valguem Déu!
d’un mitjà informatiu
propi del barri. I us dic
que això és molt indicatiu...

...de la gent que viu aquí.
Si no us plau ni us ve de grat
tenir revista com cal,
jo emigro i s’ha acabat.




I bé, rematem la cosa
que si quelcom fa pudor
m’embalo i tiro de troca
i no tinc aturador.

Al sarró, que hi queden coses!
Però, tot aquí no hi cap
i, a més, amb tanta tabarra,
potser agafeu mal de cap.

Avui el discurs aprofito
-i per a mi és un plaer-
dedicar un parell d’estrofes
a l’estimada Mercè.

La Gordillo vol deixar-nos!
Han estat vint i tres anys
subministrant-nos pastilles
per a guarir els nostres danys.

Més, la farmàcia no tanca,
la Mercè ha passat les claus.
Hipocondríacs, calmeu-vos!
que arriba la Marta Caus.

Bé, minyons, que jo me’n vaig
per pinedes i boscúries.
Pro tornaré l’any que ve
Per dir-vos vostres penúries.

Potser tindreu la EMD...?
Can Jeroni edificat...?
¿O potser la Interpolar
Bellaterra haurà creuat?

O potser el Cívic funcioni...
O el Club s’hagi inaugurat....
O potser, del llibre històric,
el deute s’haurà eixugat...




Potser Bellaterra pugui
presumir del seu veïnat.
O potser, i al cap de vall,
res d’això no haurà passat.

Sigui el que sigui el que passi
restaré ben amatent,
vigilant tot el que vingui
i escarnint la mala gent.

Jo seré vostra consciència,
vostre guarda vigilant,
i el qui pensi malifetes
les hi trauré tot cantant.

Bellaterrencs, tingueu cura
i no causeu cap afront,
i amb res no pugueu malmetre
aquest bocinet de món.

És ma pàtria, xica pàtria,
orgull de vells i plançons
que s’acosta als 80 anys-
amb empenta i rodolons.

Dels que visqueren en ella,
guardeu-ne un bell record.
Pels que viuen i el que venen,
penseu que en fou un tresor.

Aquí van viure feliços;
feliços us volen veure.
Si no enteneu el missatge
jo mateix us vindré a treure.


Res no hi ha de més profit
que estimar la nostra terra.
És l’hora, doncs, de cridar
i dir: VISCA BELLATERRA!

Ignasi Roda Fàbregas.
Bellver de Cerdanya, 27 d’agost de 2009